Les dimensions de l’església de Santa Maria d’Olost i els dos campanars idèntics, de torre octogonal, han donat a l’edifici una peculiaritat especial. Segons la llegenda que envolta la seva construcció, una família d’Olost, després d’anys sense poder tenir descendència, van prometre pagar un campanar si la Mare de Déu de l’Assumpta els concedia un fill, i finalment van tenir bessons.

Tot i que hi ha documentació de l’antiga església, que data del segle X, no se n’ha conservat res. El que sí que s’han trobat són restes humanes al costat de l’església, on fins a finals del segle XVIII hi va haver el cementiri.

L’actual església de Santa Maria d’Olost és neoclàssica, de finals del segle XVIII. La construcció va passar per tres projectes diferents abans de tenir l’aspecte definitiu.
La capella del Santíssim Sagrament de l’interior de l’església és de finals del XIX.

Els antics retaules neoclàssics van ser destruïts el 1936 durant la Guerra Civil. Una gran pintura que representa l’Assumpció de la Mare de Déu presideix l’altar major des de 1940, any en què es va restaurar l’església.

El bisbe Torras i Bages va arribar a batejar l’església de Santa Maria d’Olost com la Catedral del Lluçanès, per la seva grandiositat.  Per poder-la veure millor recomanem pujar fins a l’ermita i turó de Sant Adjutori, des d’on  també es pot tenir una magnífica vista del poble. Des d’aquest mateix indret també es veu el castell.