“_{^{ENTREU A L’ESCAPE PEROT I ENDINSEU-VOS AL PASSAT PER DESCOBRIR L’OBJECTE MÉS APRECIAT PEL BANDOLER DEL LLUÇANÈS!}}“

L’any 1909 es publica “Perot Rocaguinarda”, l’obra de Lluís Soler i Terol. Aquest text explica la vida del bandoler i endreça tota la informació existent sobre ell. Soler i Terol es va beneficiar de la feina feta per Josep Bach (dels Bach d’Oristà), a molts dels arxius de les esglésies de la zona.

Aquesta tasca cal emmarcar-la en una època on a Catalunya hi ha una gran quantitat de persones que recopilen aspectes de la cultura popular: llegendes, dites, cançons, poemes i jocs, entre altres.

Pere Danés i Tió (1898 – 1972) va començar a interessar-se per la vida d’en Perot Rocaguinarda pocs anys després de la publicació del llibre de Soler i Terol. Historiador, amant dels jocs i membre de diferents entitats osonenques, es va dedicar a moure’s pel territori buscant documents sobre la història del bandoler.

Al final de la seva vida va voler crear un museu dedicat a Perot Rocaguinarda, però no ho va aconseguir. No obstant, el seu estudi ja era conegut com EL MUSEUET. Anys més tard va ser reconegut com a un espai històric que ajuda a explicar el bandolerisme a la comarca d’Osona.

L’ACTUALITAT

L’aparició d’una cita magnetofònica en els darrers mesos, ha canviat el significat del museu d’en Danés. Ell mateix explica que no tot el que es veu és el que hi ha, i que ha amagat la peça més important de la seva col·lecció perquè només pugui gaudir-la qui sigui capaç de descobrir-la.

EL MUSEUET s’ha convertit en un espai ideal
on poder descobrir la història del bandoler a través del joc.

Pere Danés i Tió col·laborava estretament amb Joan Pratdesaba, avi de l’escriptor i historiador de Vic, Valentí Pratdesaba. Valentí va estar durant molts anys investigant la feina del seu avi i, finalment, el 2018 va decidir recollir part de la informació en el següent blog:
El llegat de dos enigmistes entregats a un bandoler.