Fragment d’un dels plafons de l’Espai Perot Rocaguinarda
EL BANDOLERISME A CATALUNYA
El meu amic Serrallonga i jo vam ser les figures més representatives del bandolerisme català del Barroc. Ell va progagonitzar històries quan jo ja havia marxat a Itàlia.
A la Catalunya dels segles XVI i XVII es patia una greu crisi social, política i econòmica. La societat estava esquinçada. Els interessos personals dividien les persones en clans i faccions i així és com es van formar dos bàndols armats: els Nyerros i els Cadells.
El bandolerisme es va escampar per tota la Mediterrània i va convertir-se en una revolta en contra de l’autoritat i de l’ordre social. En aquesta lluita, la monarquia castellana va topar amb la Generalitat i les lleis de Catalunya, que era vista com un territori hostil.
Els bandolers érem considerats persones que vivíem amb un estil de vida al marge de la llei, a mig camí entre els vagabunds i els delinqüents professionals. Però no sempre era així ja que també hi havia bandolers aristòcrates o mercenaris al servei dels poderosos.